4t Open RE (7novembre2010)
Aquest diumenge, dia 7 de novembre, coincidint amb el 1r Grand-Slam, oferim la possibilitat de participar a jugadors que el seu rànquing no els hi permeti, o que siguin jugadors nous o sense fitxa de ppxtt.
Disposem de 60 places, repartides en totes les categories.
1r Grand-Slam (7novembre2010)
Grand Slam
Aquesta competició està pensada perquè els jugadors puguin assolir una estrella més competint amb els millors de la seva categoria, és per això que els convocats són aquells que han anat acumulant més punts en les diferents competicions, fins ara.
Es recorda que només poden jugar el Grand Slam els esportistes que disposin de llicència de lleure específica de PPXTT.
1r dia a Andorra (30octubre2010)
[...]
Tirem avall i sóna el mòbil: «Escoltim! Vostès són els del pingpong?» «Sí senyora, què passa» «Veurà, és que teniem previst donar-los de menjar a les dues de la tarda i són gairebé les tres i mitja. Què fem?» «Miri, ha hagut un accident al Rocotrón o Trolorón, és que estic nerviós encara, i tota l’expedició s’ha quedat colgada a les vagonetes i ens han tingut que venir a rescatar els bombers amb helicòpter. No pensi que anàvem tard, perquè venim de Barcelona sobre l’horari previst i tot ho tenim superorganitzat i controlat, però ja veu…» «Ho! pobre gent, què malament ho hauran passat. No es preocupin poden anar pujant tranquilament que aquí els esperem el temps que faci falta amb el menjar calent».
[...]
1r Torneig PPXTT a Andorra (31octubre2010)
No ha estat gens fàcil fer una competició a mida en aquesta ocasió. Diferents variables no permetien deixar la feina feta el dia abans, i es va tenir que esperar fins l’hora d’inici per concretar el nombre de jugadors definitiu.
Només amb els jugadors de PPXTT ja sobrepassavem el nombre previst, 40, per fer 5 grups de 8 i poder fer una competició «normal». A més, s’ens va demanar d’incloure també jugadors andorrans, pel vem decidir una fòrmula poc habitual, es van configurar 8 grups de 6 jugadors repartits, més o menys, per seu nivell de rànquing. C om que allò s’ens hauria anat d’horari es va jugar al millor de tres sets. O sigui els jocs no arribaven a 11 sinó a 7 i sense ventatge de dos punts.
Crec que vem endevinar, doncs els jocs eren vibrants, amb poques possibilitats de remuntar si un es despistava una mica. Haig de dir que tots els jugadors, en especial els caps de sèrie de cada grup, van col·laborar magníficament i gràcies a això no va haver cap tipus de problema. Les actes van retornar a la taula de competició amb la seva classificació final.
[...]