Aquest matí, al voltant de les 10, un equip de pingpongpertothom s’ha desplaçat al centre penitenciari de Brians 1 per competir amb jugadors del centre.
L’Antonio i el Dámaso, integrants de la cada vegada més nombrosa família de ppxtt, m’han acompanyat en aquesta ocasió, i tots tres hem gaudit Cialis Online buy d’unes hores jugant amb una quinzena de jugadors també de ppxtt, que estan privats de llibertat.
En tres taules, perfectament aliniades al pavelló d’esports, hem fet competir els 15 jugadors en 3 grups de 5, al millor d’un únic onze. Cada un de nosaltres ens hem posat en una taula i hem arbitrat tots els partits, anotant els resultats en aquesta primera fase.
Amb els resultats a la mà, hem propossat fer un partit nosaltres tres contra els tres millors interns. Semblava una selecció d’autonimies contra una selecció internacional, un català, un gallec i un basc contra un cubà, un nigerià i un espanyol. Mare de Déu quin partit, els individuals s’han jugat a un únic onze, i el doble que ha resultat ser transcendental al millor de 3 onzes.
Primer partit, Dámaso contra Dani, el jugador intern nacional amb molt bones maneres s’ha imposat per 11-9.
Segon partit, Antonio guanya a James, jugador nigerià per 11-9. Feia un saque que no l’havia vist amb la meva vida. En comptes de pujar la pilota amb la mà ho feia amb la pala, i tant tranquil.
Tercer partit, Josep guanya al jugador cubà, 11-6. Ell portava jugant una hora i mitja, jo estava gelat com un bacallà i he tingut que utilitzar els saques amb efecte, perquè sinó no el guanyo.
Dobles, 8-11, 11-2, 18-16 a favor de l’equip de fora. Punts increïbles han fet les delícies dels interns, mentres els monitors els animaven sense parar.
Cinquè partit, Dámaso guanya al jugador cubà, 11-8, i decanta la victòria pels forasters per 4-1.
Sisè partit, Antonio rep una pallissa pingponera, pel Dani 2-11.
Setè partit, el nigerià dels saques guarrillos fa el que vol amb mi, 6-11. Em diu que si jo trec amb efecte i curtet, ell pot treure com li doni la gana… Té collons!!!
Mentres nosaltres jugàvem en una taula, en les altres dues, també ho feien els altres 12 jugadors, formats en equips de 3, i s’ho han passat pipa. Crec que per tots ells era la primera vegada que competien d’una manera formal en dos modalitat, per grups i per equips.
A les 13:00 h en punt, tot s’ha acabat. Estàvem en una pressó, ells tenien que tornar als seus mòduls. En despedir-nos de tots ells, el Dani, el millor jugador dels interns m’ha dit unes paraules per tots vosaltres.
«Me lo he pasado en grande. Os deseo una feliz Navidad, primero a vosotros por venir, y después a todos los que están afuera. Gracias y hasta la próxima.»