buy drugs online no prescription alt=”sergi_cristian_600″ width=”540″ height=”276″ />El divendres passat, dia 18 de desembre, a les 10 h., l’equip format pel Sergi Berrocal i Cristian Moyano van ser els representants del programa ppxtt encarregats de fer una trobada amb els interns del centre penitenciari de Quatre Camins.
Finalment, el Josep Tordera no va poder assistir-hi. La tarda anterior em va trucar dient-me que si no es produïa un miracle no podria anar. Jo pensava que ho tindríem que suspendre, però els altres dos integrants no estaven disposat a perdre’s aquesta oportunitat i segons diu més avall i per tot el que em va comentar el Sergi per telèfon sembla que va valer molt la pena.
He de dir-vos que a Quatre Camins està el millor jugador de tennis de taula que he vist fins ara, és un jugador nascut a Alemanya, amb uns fonaments tècnics força bons, producte d’haver jugat al seu país en diferents clubs i que en les passades Olimpíades Penitenciàries, va quedar campió. Ell és el què a Quatre Camins s’encarrega de preparar els altres jugadors, i aquesta vegada ens estava esperant amb els millors jugadors que van sortir de tornejos anteriors per decidir qui eren els millors per aquest enfrontament.
Aquesta és la crònica del Sergi:
Bon dia a tothom, sóc el Sergi Berrocal de Llinars del Vallès, i us escriuré unes línies de l’amistós que vam disputar el passat divendres dia 18 al centre Penitenciari de
Quatre Camins de La Roca del Vallès.
El passat divendres, dia 18, havíem de jugar els tres voluntaris de Llinars del Vallès contra la selecció d’una de les seccions dels interns de Quatre Camins. Malauradament, el Josep Tordera aquesta semana es va posar malalt, i tot i les ganes, no va poder vindre. Vaig tindre que reclutar en Cristian, un noi de 17 anys del club de Llinars per poder, com a minim, presentar batalla a l’«enemic».
Ja al centre ens vam trobar amb el Roger, monitor d’esports, un xicot molt maco, que ens va facilitar molt tot els tràmits, i també la presentació dels contrincants.
Van ser un alemany (campió de les Olimpíades de les presons a Catalunya)…. Sona fort ¿oi?, i dos jugadors d’origen romanès preparats per ell.
Dir que, a banda de les congelacions que vam patir d’alguns dits i braços, el poliesportiu era perfecte (no per les taules… sinó per l’espai), i donava peu a una gran batalla doncs el nivell estava força igualat.
Els resultats van ser:
Primer partit: Sergi guanya al primer romanès 2 – 1
Segon partit: Alemany guanya a Cristian 2 – 0
Dobles: Guanyem per un molt ajustat 2 – 1 … i amb el públic en contra, ¿eh?…. inclús l’àrbitre… ja els hi val.
Quart partit: Cristian guanya al primer romanès 2 – 0
Cinquè partit: Alemany guanya a Sergi per 2 – 0
El resultat final de la «Guerra» va ser de 3 a 2 a favor nostre, però amb un nivell bastant igualat (tant pel joc com per la motivació). De tota manera, no va acabar aquí la cosa, doncs vam acabar (esportivament «picats») i vaig fer una petita revenja amb l’alemany, que li vaig guanyar 2 – 0 .
No contents cap dels dos pel resultat, vam fer el desempat que va acabar amb la seva victòria per un ajustadíssim 2 – 1 ( sense comptar am 2 ó 3 punts de xarxa, la qual estava «domesticada» pels contrincants). Admeto haver jugat amb un dels millors contrincants que he tingut mai i desitjaria molt tornar’lo a veure per jugar amb ell… però fora (i així li vaig dir).
Més tard, el Cristian va jugar amb el segon romanès, i amb bones formes també el va guanyar (no obstant li va costar…).
Dir que l’experiència i les bones maneres van ser el més important de la trovalla, i que vam gaudir tots, sobre tot al final quan ja estàvem ben escalfats.
Tornar a dir que com a experiència segueix essent única, i que espero que ens serveixi, tant a nosaltres com a ells.
Gràcies al Josep Carrión per la coordinació, i al Josep Tordera que va buscar l’excusa de la malaltia per deixar-me amb el l’alemany… (és broma… i millora’t!!)
Una abraçada a la gent de pingpongpertothom i al Roger de Quatre Camins, i fins la propera.
Sergi B.