Resum del 5è Open ppxtt

Una vegada més la convocatòria del 5è Open ppxtt de la temporada, ha servit per omplir la sala amb una legió de jugadors i acompanyants, que tot i que el dia no acompanyava a sortir de casa, van voler participar i competir en les diferents categories que l’organització presentava.

La categoria més nombrosa va ser la de jugadors d’«1 estrella i nous», amb un total de 36, a continuació 18 jugadors de «2 estrelles», 13 alevins/benjamins, 12 infantils/juvenils i 10 de «3 estrelles o més». En total 89 jugadors.

Tenim que destacar la gran quantitat de cares noves en la categoria d’1 estrella, i la participació de set jugadors del col·lectiu de persones amb alguna malaltia mental, que van assistir-hi, no solament de la ciutat de Barcelona, sinó inclús van venir a jugar dos d’ells de la ciutat de Mataró.

També molt important la participació dels alumnes de l’Institut de Viladecans que està en el programa «El TT va a l’Escola» i que es van fer notar tot el matí, a la sala, amb les seves corredises amunt i avall.

3*** o més
El guanyador en aquesta categoria fou el Jan Frey, que va guanyar en la final a un Josep Romero, que no es va sentir mai agust jugant contra els pics que portava la pala del Jan, i tot i remuntar un 2-0 en contra, al cinquè onze de seguida Frey va posar una ventatja considerable en el marcador i va guanyar merescudament el partit. Els altres semifinalistes van ser Josep Caimel i Josep Llopart, que van perdre tots dos per ajustadíssims marcadors 3-2.

2**
Els divuit jugadors de dos estrelles van repartir-se en 4 grups de 5 i de 4 jugadors, passant al buying online drugs quadre final els dos millors de cada grup. Les semifinals van donar dos partits igualadíssims, Mompart va guanyar al Dagoberto Ruz per 3-2 al igual que va fer el Longàs en un dramàtic final, que va donar la victòria sobre Batallé per 15-13, sumant el definitiu 3-2. La final va ser clarament guanyada pel Josep Antonio Longàs per 3-0, sobre Mompart, que ja estava molt content d’haver guanyat a Ruz en la semifinal.

1* i nous
Es diu Raziul, és un nouvingut nascut a Bangladesh, que parla un català millor que molts que han nascut aquí, juga amb una canellera al colze, una pala amb el mànec blanc i negre, i no riu gaire. Però no para de preguntar, «contra qui jugo ara», o d’ajudar en tot el que pot, «si vols ja arbitro jo». Una passada.
Ho va guanyar tot per 3-0, amb una tranquilitat i sang freda esfereiroda. La seva escola és el carrer, jugar en taules al parc amb sots, amb vent, amb basals al terra, per ell jugar en una taula de competició és un luxe, i el seu joc es fa encara més segur. És un nen encara de no més de 13 anys, i es va ficar al quadre final, i va guanyar a Ferrerira, Baluda, Fañanás i Pimentel per 3-0. La propera jornada veurem que fa amb els jugadors de 2 estrelles. De moment està el 19 en la classificació de la Zona B1 i no para de pujar. Veurem com acaba la temporada.
La participació en aquesta categoria ha sigut de 36 jugadors, han jugat en una primera fase en 9 grups de 4, passant els dos primers de cada grup, i a continuació eliminatòria directa, fins arribar al desenllaç final entre Fernando Pimentel i Raziul Islam.

Infantil/juvenil
Deu ni do la lluita en dos dels grups per decidir els tres primers, doncs es va produir un triple empat, amb jugadors amb dos victòries cadascun. Aquí l’average personal va influir i va quedar fora el pitjor tercer, que va ser Jordi Salmerón. A partir d’aquí eliminatòries directes amb partits amb resultats bastant clars, fins arribar a la final en què aquesta vegada, sense la presència de Raziul Islam, que ja jugava en una categoria superior, es va imposar el jugador que l’anterior Open va quedar sesgon, Weichiao Li.

Aleví/benjamí
Aquests marrecs s’ho van passar bomba, sobretot els jugadors de Viladecans, que es van presentar a les 9 del matí, i no van començar a jugar fins a les 11. Va ser molt difícil per les mares aguantar aquella canalla en busca de taules per jugar, i com que no podien fer-lo, doncs a jugar a correr o a fer el que es fa amb 8 o 10 anys.
Per fi va arribar el seu moment, i tots a jugar i tots a arbitrar, i tots a cridar… quina vitalitat i què bonic és veure la canalla disfrutar i als pares mirar-s’ho.
Van ser els últims a començar i els últimes a acabar. A Austràlia un tal Federer volia guanyar el seu 14è gran Slam davant un tal Nadal, i a Reina Elisenda els dos millors jugadors dels més petits s’enfrontaven en la final. Per ells era la gran final. Ja havien jugat en el mateix grup i ja es coneixien i jugaven sense pressió perquè estaven classificats, però ara era diferent, qui guanyés seria el campió.
Javier Adrián i Hossain Tanvir van començar el primer onze i no van acabar-lo fins que al marcador posava 18-16 per Hossain. Realment era tot un espectacle veure amb quina prudència, amb quina intensitat i amb quina lluita defensaven cada punt, sense voler prendre la iniciativa. Durant tot el partit Adrián va ser qui més arriscava buscant aixecar la bola i començar l’atac, però Hossain esperava aquest moment i es convertia en un autèntic frontón retornant tot el que li arribava.
El segon joc, també llarguíssim va ser novament pel Hossain. I en el tercer, quant Nadal guanyava a Federer a Austràlia, els nostres petits ens van obsequiar amb un punt espectacular. Després de l’intercanvi habitual de revés al revés, Adrián aixeca la bola i comença el seu atac fent a l’Hossain defensar-se lluny de la taula retornant una i una altra vegada les picades que li arribaven, fins que l’Adrián va conectar el seu sisè o setè cop gaunyador. Tots els que quedàvem vam irrompre en un aplaudiment llarguíssim pels nostres campions, com segurament estava passant a Austràlia.
Finalment, l’Hossain va guanyar el partit, merescudament i es proclamava campió del 5è Open. En l’entrega de premis al petit Adrián se li saltaven les llàgrimes quant li dèiem que no sentís vergonya de plorar, que els grans campions es fan entrenant, lluitant i plorant.
Un tal Federer a la mateixa hora, no podia parar de plorar davant de tot el món i Nadal li va dir que li sabia greu, i que li desitjava sort i que continués lluitant per conseguir el seu 14è gran Slam.
Tota una llicó d’esportivitat a la mateixa hora i en llocs oposats del planeta, una a la pista blava del Rod Laver Arena en l’Open d’Austràlia i un altre a la sala de Reina Elisenda en el 5è Open ppxtt.