Hem jugat a pingpong per la salut mental

marato1

Recull de fotografies ppxtt

Recull de fotografies AREP

Durant tot el dia d’avui, 14 de desembre, al vestíbul de l’Estació del Nord, s’ha jugat a pingpong col·laborant en la jornada de sensibilització vers les malalties mentals, que aquest anys ha dut a terme la Fundació Marató de TV3.

El vestíbul de l’antiga estació del Nord, on durant tants anys han passat infinitat de persones que anaven o venien per retrobar-se amb persones estimades o bé en busca de nous horitzons, avui ha servit per celebrar una jornada festiva i emotiva com poques vegades s’han pogut realitzar en aquest fantàstic indret.

Era ja passats quarts de nou del vespre del dissabte i tot estava llest en l’ampli espai. Divuit taules alineades en dos fileres, tots els panells informatius i els mostradors del bar solidari, on el dia següent es servirien els productes que els col·laboradors havien ofert a l’organització i una llarga tanca publicitària a la porta de  més de 14 metres amb el rètol de pingpongpertothom.com. Tot gràcies a la tasca dels voluntaris de l’AREP i de la gent de pingpongpertothom, que per fi podien veure amb els ulls el què tantes hores havien dedicat les setmanes anteriors.

El resultat no podia ser un altre que el que sempre acompanya quant es posa el cap, el cor i el millor de cadascú en un únic objectiu. Les taules plenes durant totes les hores, gent molt diversa, grans, petits, gent nouvinguda, joves d’altres països que entraven atrets pel gegantí cartell de la porta, i que en veure del què es tractava agafaven les pales i fent order medicine online una aportació es donaven una bona “tunda” jugant i patinant, perquè això sí, es jugava i es patinava alhora en el polit i abrillantat terra del vestíbul.

Passat el migdia, en plena ebullició de gent, han fet acte de presència persones famoses i rellevants, el president de la FCTT, de la FECAFAM, de l’AREP i d’altres, dels que destacaven els Bruguera, pare i fill, que després de veure l’exhibició dels mestres Palés i Qi han donat cadascú un petit parlament a qui allà hi erem, fent incidència en la necessitat de continuar amb la tasca diària i sense aturador, per fer que la vida d’aquest gran col·lectiu sigui més integrada a la col·lectivitat de la que formen part.

Semblava que acabàvem de començar i ja eren les sis de la tarda. Quant tot va bé i es gaudeix dels moments el temps passa molt depresa, massa depresa.

La munió de voluntaris amb les samarretes tronjes han començat a fer la seva tasca de formiguetes i en un plis-plas tot estava amunt del camió i en els vehicles aparcats a la porta, i el vestíbul de l’Estació a tornat a quedar com era el dia anterior.

Com si no hagués passat res.

Però… hi tant que ha passat!!!!

No comments yet.

Leave a Reply