Responent a l’invitació que vam rebre per part de la Federació Andorrana de tennis de taula, aquest dimarts, 26 d’octubre el vaig passar al Principat, acompanyat de l’incansable Emili Asensi, un magnífic anfitrió en «estos menesteres».
L’Emili és un apassionat d’aquest esport, a més una persona que estima el seu país com ningú i que l’únic que vol és que ens emportem un record inoblidable de la nostra estada. Per això han lluitat per aconseguir uns preus tant competitius i, alhora, oferint-nos uns llocs, tant per allotjar-nos com per competir de primeríssima categoria.
Després de visitar l’Alberg de La Comella, què… com us ho diria, és senzillament per plorar, però per plorar d’emoció, perquè és admirable tot ell, els salons, el menjador, les habitacions amb calefacció, les dutxes, els lavabos, l’entorn. Tot ell, tot, serà nostre del dissabte al diumenge. Per tenir té fins una magnífica taula de pingpong Cornilleau.
A continuació vem canviar impressions i acabar d’ajustar tots els detalls, en un dinar de treball amb molta pressa. La roda de premsa acordada que s’havia de fer al Centre Illa Carlemany, a les 4 de la tarda, comptava amb tots els mitjans de comunicació del país i a la Taula el ministre d’esports senyor Manel Blasi, que juntament amb el president de la FATT Patrick Rodríguez, el responsable de comunicació del centre Illa Carlemany, Andreu Invernon, l’Emili Asensi com responsable esportiu de la FATT i jo mateix en nom del programa PPXTT de la FCTT vem ser els encarregats de donar tots els detalls d’aquests tres dies de pingpong, dels quals, la part de competició regular és aquest 1r Open PPXTT a Andorra.
Des del meu punt de vista, tal com vaig explicar, Andorra té un potencial magnífic per aconseguir fer arrelar aquest esport, i una manera d’ajudar-los és precissament ensenyant-li’s la força i les virtuts que poden tenir un grup de jugadors com vosaltres, quant la pràctica d’aquest esport es fa amb apassionament, quant el teu adversari no és el teu rival, sinó el que t’obliga a millorar, quant som capaços d’organitzar-nos i anant fent coses cada vegada més importants, quant el nostre nombre d’amics vinculats amb aquest esport cada vegada és més gran, això només pot dir una cosa… Aquest és el camí per créixer, i a més créixer amb arrels que és com perduren les coses.
A continuació, el senyor Invernon ens va acompanyar fins el lloc on es competirà. L’espai és senzillament espectacular, l’únic però que vaig veure és que possiblement el terra sigui una mica lliscant, o sigui que possiblement es jugui millor amb sabates esportives que amb calçat específic de tennis de taula. Si veiem que hi han problemes facilitarem dramps humits per anar mullant les soles de les sabates i no prendre mal. Crec que el nombre de taules seran 9 en total, material JOOLA esplèndid amb taules de marcadors i tots els camps envoltats per tanques. Destacar el detall per part del centre de cedir en acabat els seus vestidors i dutxes, perquè tothom pugui marxar ben net després de competir.
En sortir del centre, quedava supervisar l’hotel Pere d’Urg, a la parròquia d’Encamp. Vaig parlar amb l’encarregat, vaig pujar a les habitacions i inspeccionar el menjador i el saló d’estar. Tot correctíssim, és un hotelet amb un encant especial ja ho veureu. Tal com em van dir, estant esperant-nos i estarem molt ben servits.
Ara només queda esperar que les magnífiques espectatives no solsament s’assoleixin, sinó que es sobrepassin. No tenia cap dubte abans… ara encara menys.