Una bonica història

foto
Grup de nens saharauís en un dels camps de refugiats, amb el responsable de la Caravana Solidària de l'Associació de l'Hospitalet.

Fa ja uns mesos, el juny de l’any passat, un grup de jugadors de ppxtt de l’AREP, van decidir sol·licitar a la Federació fer un curs de monitor de primer nivell de tennis de taula.

Els objectius d’aquesta iniciativa vingueren donats, per una banda, pel propi entusiasme dels integrants d’aquest grup de persones per continuar aprenent més coses d’aquest esport què, d’alguna manera, ha vingut a revolucionar el dia a dia del Club Social i els ha obert nous camins per recórrer en la lluita contínua en el tractament de les seves malalties.

L’encarregat d’impartir aquest curs va ser el Miquel Arnau. No deuria fer-ho gens malament, perquè tots els alumnes van quedar entusiasmats amb la manera d’ensenyar els secrets del pingpong d’una manera planera i fàcil d’entendre. Una altra cosa va ser dur a la pràctica els cops, efectes i el posicionament davant de la taula que el mestre els indicava.

A la setmana següent d’acabar el curset, un bon grup d’infants van envaïr i prengueren, d’una manera pacífica, totes les dependències del Club Social. L’entusiasme, la vitalitat, les corredisses amunt i avall, per provar-ho tot d’aquells infants, sobtaven a la població originària del centre, molt més callada i tranquil·la, acostumada a un ritme molt més lent i pausat. Aquella quitxalla nascuda en els camps de refugiats saharauís aixecats en mig del norés, en terra de ningú, oblidats i deixats de la mà de déu, des de fa més de 35 anys, no sabia de prudència, ho volien tot i depressa, i del pingpong van passar als futbolins, i d’allà al billar, i del billar al futbolin i després al pingpong, sense descans ni trègua, amb la voracitat que fa la mancança de espais adeqüats per jugar, de les mateixes juguines, de tot el què als nostres fills per molt modestos que siguin mai els ha mancat.

Aprofitant l’invasió pacífica de les instal·lacions se’ls hi va fer entrega de material esportiu, pales, xarxes i pilotes, a part d’altres obsequis que els membres del club social de l’Arep van entregar. A l’Arep tot s’acaba de la mateixa manera, amb un «pica pica», moltes vegades no s’acaba tot el que es posa, però aquesta vegada no va quedar res. Realment va ser un acte molt emotiu, i que aquest any es tornarà a repetir.

I es tornarà a repetir, perquè el Club Social de Buy Propecia l’Arep i l’«Associació de famílies solidàries amb nens Saharauís de l’Hospitalet» han arribat a un acord per col·laborar plegats, amb l’intenció de posar un granet de sorra, en comunió amb les organitzacions no oficials, que d’una manera solidària venen fent-ho des de ja fa molts anys.

Durants aquests dies, s’ha fet una exposició fotogràfica i s’ha establert un punt de recollida d’aliments, que s’enviaran en la propera caravana solidària que viatjarà als camps i portarà tot aquest carregament imprescindible per la supervivència d’aquelles persones privades de llibertat, de terra, i dels mitjans de subsistència bàsics i que només l’obstinació i voluntat de conquerir el què els hi van pendre per la força els fa continuar la lluïta durant tants anys.

Pingpongpertothom, també estarà al costat d’aquestes persones, ajudant a què el joc de la piloteta, serveixi de punt de confluència d’interesos en el camí per treballar per la germanor i la solidaritat entre les persones, sigui quina sigui la seva raça, religió o condició social.

Més fotografies +

Comentar

L'adreça electrònica no es publicarà

Aquest web utilitza Akismet per a reduïr spam. Learn how your comment data is processed.