No sé com començar… és la primera vegada que escric quatre ratlles per informar de la marxa d’un amic i no sé ben bé com fer-ho. Em sento molt malament, encara que em temia lo pitjor. Aquestes festes de Nadal el pare va estar ingressat a Can Ruti, i en una de les visites vaig saludar al Josep i a la Blanca al vestíbul de l’Hospital. El Josep ja no estava bé de salut, però no pas de ganes de conversar i de preguntar per la família i de com anava tot.
És una llàstima, però el Josep ja fa uns quants anys, que li va fer un «dibling» a la mort i es fa aferrar a aquest món amb totes les seves forces. Tordera era un LLUITADOR en majúscules, i quan tothom el donava per desahuciat es va revelar contra tots i va dir que ell no s’en anava encara, que tenia molt a fer…
I va descobrir el pingpong. Ho recordo molt bé, va ser a una festa al carrer a Cerdanyola, feia fresqueta i allà es va presentar ell amb els Gelpí a passar una estoneta. Es va convertir en un assidu a tots els saraus, com ara féu molts de vosaltres.
Darrera d’un cos fràgil i un aspecte trencadís s’amagava una persona culta, molt intel·ligent i amb uns coneixements poc comuns. De seguida es va brindar per col·laborar amb el programa i al seu poble, Llinars, es van organitzar dos finals de temporada, amb un èxit en tots els aspectes. Va lluitar per aconseguir portar el pingpong a Llinars i va estar una bona pila d’anys jugant i entrenant a la canalla del poble.
Un sibarita del material. Portava una pala rapidíssima per compensar la falta de movilitat i el seu àndicap de tenir només un 30% de capacitat pulmonar.
Des d’aquí vull donar el meu condol i també el de molts de vosaltres que el coneixieu a la seva família, en especial a la seva inseparable companya, la Blanca.
Les restes del Josep Tordera estan al Tanatori de la Ronda de Dalt, carrer Scala Dei, 17, avui dimarts a partir de les 4 de la tarda. El funeral es celebrarà demà a dos quarts de nou al mateix lloc.
Descansa en pau, Josep.
Erexin-me com a portam-veu del Club Tennis Taula Sentmenat, vull presentar el nostre condol a la seva familia. No el vem coneixer, però qualsevol perdua, i en aquest cas, del mon del tennis taula, ho sentim de tot cor. Que allá on hi vagi, trobi amics com els que aqui es deixa, i que pugui continuar lluitant per nosaltres.
Ho sento motisim M’ uneixo al condol tan del alejandro com Josep Carrion i la seva familia tambe el meu condol que com al Alejandro no els conegui estic d’ acord tan amb el Josep Carrion ja que tota perdula en el mon del tennis taula tambe ho sento molt.
En nom del programa i de tots vosaltres:
Gracies Josep per la teva generositat i vitalitat. El tennis taula t’ha donat molta vida i tu l’has sabuda aprofitar.
PPXTT t’agraeix que vas ser dels primers en creure en la vessant social del programa amb la Festa que vareu organitzar a Llinars.
Blanca, has estat la millor companya possible. Molts ànims i a lluitar, que es el que el Josep vol veure!
Per tota la família un forta abraçada
Recordo com si fos avui l’any que em van convidar a jugar el torneig de Festa Major de Sant Celoni, allà vaig coneixer el Josep. Em van deixar una pala perquè jo no en tenia. A semis ell em va eliminar i va guanyar el torneig, jo encara vaig poder acabar en tercera posició. Desprès de l’entrega de premis vam estar parlant i ja vaig albirar que es tracta-va d’una persona especial, la seva sabiduria, la seva humilitat. Aquell dia vaig tenir una doble recompensa, vaig descobrir el ping-pong i vaig tenir l’oportunitat de coneixer una gran persona.
La temporada següent vam formar un equip de veterans i vaig poder compartit amb ell moments molt entranyables, també la cruesa de la seva malatia. Tot i les seves limitacions vivia aquest esport amb molta pasió.
L’any següent, minvat de forces ja no va poder continuar. Avui em colpeja la notícia de la seva mort i no puc evitar el plor mentre escric aquestes paraules. Per mi ha estat una experiéncia vital poder compartit aquests moments en la vida del Josep.
Vui expressar el meu condol a la família i animar-los a continuar endavant.
Fins sempre, amic
Josep
Mi más sentido pésame a la família.
Feia temps que no l’havia vist … crec que el darrer cop devia ser jugant un partit de Veterans a Sant Celoni, farà ja dos anys, potser més. Només puc abundar en el que ja heu dit, una gran persona i un gran aficionat al nostre esport.
Molts ànims a la família.
Fins sempre, Josep.